Project Description

Vaig nàixer a Alemanya de pares granadins emigrants. Una vegada mort Franco, als set anys, vam tornar a Espanya, però no a Andalusia sinó a València, on el meu pare tenia família que li va aconseguir un treball. En el col·legi i l’institut no vaig destacar, però tampoc vaig estar en el grup dels maldestres. Després de la selectivitat, quan va tocar decidir què estudiar, perquè els meus pares van voler que fora a la universitat, em vaig decidir per Dret, carrera que vaig deixar en finalitzar el curs. Ni m’agradava ni em veia dedicant la meua vida a ser advocat.

Els dos anys següents me’ls vaig passar entrenant per a aconseguir accedir a l’INEF, cosa que no vaig assolir. Així que, “convençuts” que no anava a ser llicenciat, vaig realitzar un curs de fotografia en la Galería Visor. Després, dos anys de la FP d’Imatge i So que recorde com una gran pèrdua de temps, solament salvats per que vaig començar a col·laborar amb el diari Levante-EMV. Tanmateix, a l’any van deixar de cridar-me; un company i fill d’un dels caps va ficar el cap. Açò va ser el motiu de que una ambulància es creuara un dia en el meu camí. La vaig seguir fins a un accident de trànsit, en el qual van morir tres monges en xocar amb un autobús de l’EMT (any 1993). Vaig ser el primer a arribar. Em vaig acostar a Diario 16 i Ramón Espinosa va triar algunes fotos. Al poc va aparèixer Juan Carlos Cárdenas, que també agafà un fotograma. Des d’aquell moment i fins hui estic en l’Agència EFE.