Des dels temps d’Erich Salomon s’ha convingut a denominar periodisme gràfic al conjunt de pràctiques heterogènies que tenen com a comú denominador l’ús d’imatges amb finalitats informatives. Les revisions històriques d’aquest fenomen ens proposen una visió idealitzada que obvia la naturalesa comercial d’aquesta activitat i la seua relació amb altres pràctiques del llenguatge visual. Aquesta perspectiva occidentalitzant se sustenta en una sèrie de concepcions predominants que cal revisar.

L’exposició parteix de la ferma convicció que necessitem imatges per a informar i proposa un recorregut visual que qüestiona algunes d’aquestes concepcions predominants que mitifiquen i simplifiquen una pràctica complexa. Una oportunitat per a redescobrir, des d’un altre punt de vista, les imatges més poderoses de la història del periodisme gràfic.