Francisco Llop

L’espera invisible

«El riu invisible» reinscriu una història que comença en quedar finalitzades les obres a València del conegut Pla Sud (1965-1973). Arran de les inundacions patides per la ciutat, el govern franquista decideix escometre un pla hidrològic que desvie el llit del riu Túria en el seu tram final, de manera que se n’evitara el pas pel nucli urbà. Aquell desplaçament urbanístic suposaria al mateix temps un desplaçament de l’experiència social de l’espai. Per a començar, produiria un lliscament lingüístic que segueix viu: la gent anomenaria «el riu» una acollidora zona enjardinada per on el riu ja no passa. És a dir: el significant «riu» acolliria així com a significat la seua pròpia absència, alhora que l’aigua en curs fluvial travessaria espais socialment perifèrics, deshabitats. No obstant això, per a Llop, el caràcter des-habitat de l’espai es converteix en una oportunitat per a re-habitar-lo, per a re-obrir la mirada, el focus, i travessar-lo com per primera vegada, com les aus creuen el cel.

L’acostament al riu es concep ací com una afirmació del que ha quedat fora de la ciutat, de la seua imatge canònica o turística, invisibilitzat per les jerarquies del poder simbòlic establit. L’experiència col·lectiva es rescabala així del seu abandó també col·lectiu. Les fotografies de Llop travessen la intempèrie de la seua pròpia humilitat, de la seua precarietat a l’hora de presentar-se com un marc de vida, o potser com una forma de necessitat: fan emergir la seua condició expectant, es queden en l’aire. Gràcies a la irrupció d’aquesta intempèrie aconsegueixen assenyalar un espai i un temps que no serien comprensibles d’una altra forma.

En relació amb l’espai, una vegada més, es diria que l’espai (en el seu diàleg amb la llum) és de fet l’entramat característic on la pràctica fotogràfica «té lloc» com a tal. En «El riu invisible» allò real intervé llavors com a límit perceptiu, com un punt suspensiu que deixa al temps emancipar-se de la seua subordinació a la lògica dels rellotges, dels calendaris, i permet que per fi passe en el sentit que alguna cosa passa, alguna cosa succeeix. Si ací alguna cosa «té lloc» és precisament perquè el temps no ha sigut fixat ni detingut sinó que ha pogut passar, discórrer com a imatge. El riu ens porta ara un coneixement de la singularitat i de la mortalitat, de la memòria i de l’oblit, sense el qual igual no podríem ni voldríem viure.

Texto d’Antonio Méndez Rubio

Biografia

«Tots els projectes personals que he realitzat fins avui són de llarg recorregut en el temps i estan sempre relacionats amb el meu entorn més proper, en allò pròxim, en la meua cultura, ja que entenc que és la millor manera de no quedar-se en l’anècdota o l’exòtic, sinó de parlar amb la màxima profunditat possible i amb total sinceritat d’allò que un millor coneix.»

Francisco Llop Valero (Paterna, València, 1967) és Màster en Fotografia, Art i Tècnica per la Universitat Politècnica de València.

«Arroceros», el seu primer projecte fotogràfic extens, veu la llum el 1998. A aquest treball sobre els paisatges i les gents dedicades al cultiu de l’arròs en la zona de l’Albufera, el seguirà «La cordà» (2002), un reportatge realitzat al llarg de diversos anys sobre la dimensió social i visual de la popular festa del foc i la pólvora.
Marcat per l’experiència social de la crisi, durant el període 2006-2010, desenvolupa el projecte «Banca personal», retratant els clients als quals atenia personalment en l’oficina de l’entitat financera en la qual treballava. «Banca personal» va ser becat per l’Obra Social de Caja Madrid i va formar part de les exposicions itinerants dels seus centres d’art durant el 2011 i el 2012.

Destaquen també les seues sèries «Terrario» i «Habitario», en continu procés d’elaboració, en les quals aborda la relació home-naturalesa més enllà de l’enfocament documental, endinsant-se en una perspectiva poètica i suggeridora.
La seua obra forma part de diverses col·leccions públiques i privades, entre elles: Caja Madrid (Generación 2001), Ministeri de Medi ambient, Fundació Rafael Botí, Comunidad de Madrid, Diputació de València, Diputación de Córdoba, Archivo del Territorio Histórico de Álava, Universitat Politècnica de València, Fundació Bancaixa, Obra Social CAM, etc.

El 2013 se submergeix en el projecte «El riu invisible» després de ser premiat amb la primera Beca Fragments de la Unió de Periodistes Valencians.